LO BOIG DEL RUNNING!: I Cursa Atlètica Bell·lloc d'Urgell 10K

Diumenge 28 de juny; a les 8 de la matinada sona el despertador i ja s’escolten els ocells piular als arbres de davant de casa. A Vallclara el dia es lleva emboirat i amb una falsa sensació de que, per sort, tindrem el cel ennuvolat. Desprès d’un bon esmorzar a base de préssecs i suc de taronja agafem el cotxe amb el Sergio i fem via cap a Bell-lloc, al costat de Mollerussa i a uns 30 minuts de Vallclara.
Es tracta de la primera edició de la cursa, amb una bona causa i una excel·lent organització. La sortida es situa en una pineda genial que ens permet començar a escalfar a l’ombra abans del tret de sortida, començant a ensumar ja la llonganissa a la brasa que estan preparant per a l’arribada. Tot apunta que la cosa serà dura, els 10.3km són per camins de terra i pedretes i, més tard, comprovem que no hi trobarem cap tram amb ombra... A les 10:00 comença la cursa, potser un pel tard per ser al juny i enmig de la plana de lleidatana. Crec que no seria mala idea avançar a les 9 l'hora de sortida de cara a properes edicions... Pel que fa a la participació genial per a una primera edició, gairebé 200 corredors!

Sortida a la pineda

Pocs segons desprès de la sortida

Xino-xano van passant els quilòmetres, la calor comença a fer estralls i passat el quilòmetre 5 començo a estar realment esgotat. El perfil anunciat resulta ser una mica enganyòs, com podreu veure, marca una clara baixada des del km 6 al 8, així que començo la cursa amb força esperant arribar al km6 i deixar-me emportar una mica a la baixada, de cara a agafar forces pels últims dos quilòmetres que semblaven duríssims.

Finalment aquesta baixada tan evident no arriba, al menys com s'esperava, i començo a córrer en reserva... Els últims dos quilòmetres es fan eterns, amb pujades curtes de pendent fortíssima alternades amb aquelles pujadetes de pendent sostingut i llargues que et destrossen poc a poc. No sóc l'únic, la gent sembla patir i, tot i haver baixat dràsticament el ritme, són pocs els corredors que m'adelanten. Més tard m'assabento que més d'un s'ha desmaiat. Passo la línia d'arribada als 10.3km amb un temps de 46:56. S'ha acabat el calvari, entrepà de llonganissa a la brasa, aquarius a dojo i un parell de peces de fruites.