32a Cursa Popular de l'Espluga

La cursa de l’Espluga és una cursa especial. Primer de tot i, objectivament, té molt de mèrit ser capaç de congregar més de 1000 corredors i, encara més, tenint en compte que és ple estiu i que cau relativament lluny tant de Lleida com de Tarragona i, ja no diguem de Barcelona. D’altra banda i sent ara ja una mica més subjectiu, els paisatges durant tot el recorregut són impressionants. Fa goig passar pel monestir de Poblet i encarar els últims quilòmetres de pujada per les faldes de les muntanyes de Prades. Sense oblidar que a l’arribada ens espera la piscina per fer un bon bany, quedar-se com a nou i començar la nit de festa major al 100% (alguns ens varem quedar fins les 8 de la matinada...).Pel que fa l’edició d’enguany que, tot s’ha de dir, era la primera vegada que corria (no tinc perdó de deu tenint en compte que passo l’estiu a Vallclara, a 10km de l’Espluga...), va anar força bé. Vaig poder anar al ritme que em vaig marcar durant tota la cursa, tot i que patint una mica als últims quilòmetres de pujada (6-9). És aquí on tinc la única remarca a fer i és que, a l’altimetria publicada a la web i que he penjat aquí també, tot indica que és a partir del quilòmetre 7,5-8 que comença la baixada. Res de res. És passat el quilòmetre 9 que es fa el tomb. El fort vent d’aquell dia va fer que la pujada fos més dura, però va ajudar a agafar ritme de creuer els últims 6km de baixada. De calor, aquest any, tampoc es va patir massa, els núvols ens van acompanyar amb tempesta inclosa poc desprès de l’arribada.

Resumint, cursa agradable gràcies als núvols i bones sensacions a la meva primera cursa de 15km.

Lloc gral. - 330/972
Lloc cat. SenM - 203/483
Posició(%) - 33,85%
Temps - 1:08:06
Ritme - 4:33

Presentació cursa de la Mercè 2009

Ja la tenim aquí! Fa poc s'ha presentat l'edició d'enguany d'una de les curses 10k més importants de Barcelona, la de la Mercè. Aquest any es celebrarà el 20 de setembre i el recorregut sembla força ràpid, apte per a retallar alguns segons a la millor marca personal! Les inscripcions ja estan obertes (5€ amb chip)!

Informació i inscripions

II Cursa per la integració La Maquinista

Aquesta segona edició de la cursa de La Maquinista em va deixar molt bones sensacions. D'una banda el caràcter i l'objectiu de la cursa, que no és més que integrar a la pràctica de l'esport la gent discapacitada, li donen ja de per sí molts punts a favor. Em va agradar poder correr conjuntament amb gent que, tot i que no poden pràcticar l'esport de la mateixa manera, estic segur que si l'entenen igual. D'altra banda, vaig poder fer la meva marca personal tot i la calor; era un circuit bastant planer, amb dues voltes de 5km i bastant recte, ingredients ideals per a fer marques. Així vaig marxar ben content cap a casa, amb uns 42:42 que serà la nova marca a superar!

Web de la cursa

Videos de l'arribada

Lloc gral. - 169/1069
Lloc cat. SenM - 62/333
Posició(%) - 15,72%
Temps - 42:42
1a volta - 20:54
2a volta - 21:48
Ritme - 4:17

I Cursa Atlètica Bell·lloc d'Urgell 10K

Diumenge 28 de juny; a les 8 de la matinada sona el despertador i ja s’escolten els ocells piular als arbres de davant de casa. A Vallclara el dia es lleva emboirat i amb una falsa sensació de que, per sort, tindrem el cel ennuvolat. Desprès d’un bon esmorzar a base de préssecs i suc de taronja agafem el cotxe amb el Sergio i fem via cap a Bell-lloc, al costat de Mollerussa i a uns 30 minuts de Vallclara.
Es tracta de la primera edició de la cursa, amb una bona causa i una excel·lent organització. La sortida es situa en una pineda genial que ens permet començar a escalfar a l’ombra abans del tret de sortida, començant a ensumar ja la llonganissa a la brasa que estan preparant per a l’arribada. Tot apunta que la cosa serà dura, els 10.3km són per camins de terra i pedretes i, més tard, comprovem que no hi trobarem cap tram amb ombra... A les 10:00 comença la cursa, potser un pel tard per ser al juny i enmig de la plana de lleidatana. Crec que no seria mala idea avançar a les 9 l'hora de sortida de cara a properes edicions... Pel que fa a la participació genial per a una primera edició, gairebé 200 corredors!

Sortida a la pineda

Pocs segons desprès de la sortida

Xino-xano van passant els quilòmetres, la calor comença a fer estralls i passat el quilòmetre 5 començo a estar realment esgotat. El perfil anunciat resulta ser una mica enganyòs, com podreu veure, marca una clara baixada des del km 6 al 8, així que començo la cursa amb força esperant arribar al km6 i deixar-me emportar una mica a la baixada, de cara a agafar forces pels últims dos quilòmetres que semblaven duríssims.

Finalment aquesta baixada tan evident no arriba, al menys com s'esperava, i començo a córrer en reserva... Els últims dos quilòmetres es fan eterns, amb pujades curtes de pendent fortíssima alternades amb aquelles pujadetes de pendent sostingut i llargues que et destrossen poc a poc. No sóc l'únic, la gent sembla patir i, tot i haver baixat dràsticament el ritme, són pocs els corredors que m'adelanten. Més tard m'assabento que més d'un s'ha desmaiat. Passo la línia d'arribada als 10.3km amb un temps de 46:56. S'ha acabat el calvari, entrepà de llonganissa a la brasa, aquarius a dojo i un parell de peces de fruites.

km 5

Arribada

Lloc General - 55/171
%Total - 31,58%
Temps - 46:56
Ritme mig - 4:34
Lloc categoria - 23/63

II Cursa de les Planes

Una setmana després de la cursa de Can Mercader s'ha celebrat la segona edició de la cursa de les Planes, al municipi de Sant Just i molt a prop del circuit de la cursa de la setmana passada, a Cornellà. Tal i com es podia esperar, el sol ja començava a caure amb força a les 9:30 al parc de la Fontsanta i, per davant, teníem un circuit força tècnic en forma de vuit (2 voltes de 5km) amb bastant desnivell i un tram de pujada mortífera de 500 metres al voltant del quilòmetre 3/8.

La veritat és que guardo un molt bon record d'aquesta cursa. Aquest cop sí, vaig fer bondat la nit anterior i durant tota la cursa em vaig sentir força bé; l'únic moment que vaig patir una mica va ser al final de la pujada cap al quilòmetre 8.5, vaig començar la pujada apretant força i, poc a poc, veia com les cames em feien figa i encara no arribava a veure el trecant a l'esquerra que indica el final de la pujada... Per sort vaig treure forces d'on vaig poder, em vaig enganxar darrere un altre corredor i després encara em va quedar ànim per esprintar l'últim quilòmetre de la cursa.

Pas pel km 5Arribada

L'organització, com a Can Mercader, genial. Un bon tiberi a l'arribada, a base de síndria i donuts, i rés millor que la gespa del parc per seure, estirar una micona i fer el gos, abans de tornar cap a casa i continuar dormint :D

Lloc General - 98
%Total - 25.53%
Temps - 44:43
1a volta - 22:06
2a volta - 22:37
Ritme mig - 4:29
Lloc categoria - 32

PD: Moltes gràcies als fotògrafs, la cobertura en aquesta cursa va ser formidable com podreu endivinar per la quantitat de fotos!

VII Cursa Popular Can Mercader-Almeda 10K

Doncs sí, després de córrer la cursa del Corte Ingles em vaig quedar amb ganes de més, no sé per quina raó en concret, potser pel fet de segregar adrenalina i voler posar-me novament a prova, a part de la rivalitat sana amb els companys de cursa!

La veritat és que fins aleshores els entrenaments havien anat força bé, era capaç de rodar a ritme de 4:30/km durant una bona estona i això em va empènyer a marcar-me l’objectiu del sub45. Potser massa ambiciós, però es tenia que provar. Vaig sortir a un ritme fortíssim pel davant, però aviat em vaig adonar que la nit anterior em passaria factura...

Insensat! I és que sí, la nit anterior no m’hi vaig poder estar i vaig sortir amb la intenció de fer una cervesa i cap a casa... però rés, al final en van caure quatre i eren les dues de la matinada que em ficava al llit. És aleshores que vaig entendre perquè desaconsellen veure begudes alcohòliques i dormir poc el dia abans de la cursa...

Doncs això, recordo que feia calor i tot i que el circuit era molt planer (dues voltes de 5km) i apte perquè aquells que havien fet bondat la nit anterior fessin marca personal, a mi se’m va fer duríssima tota la cursa a partir del segon o tercer quilòmetre. Va ser al quilòmetre sis que vaig fer la primera gasosa, 30 segons caminant i tornem-hi. Al vuitè quilòmetre vaig tornar a caure i, desprès d’uns altres 30 segons caminant vaig poder treure forces no sé d’on per acabar la cursa a un bon ritme i rebaixar una mica el temps. Finalment vaig entrar a 46:16 a un ritme promig de 4:38/km. Una segona volta horrorosa sumant 2m30s al temps de la primera... Un dia per oblidar, més pel patiment durant la cursa que pel temps que vaig fer.

Pel que fa a l’organització genial, hi havia gent controlant gairebé a tot el circuit, alguns voluntaris en bicicleta i l’avituallament al quilòmetre 5 estava ben situat, tot i que potser especialment a mi m’hagués anat prou bé un altre punt d’aigua! A l’arribada vam poder gaudir d’un bon esmorzar, fruita, donuts, entrepà i beguda!

LlocGral: 258

sTotal: 47,33%

Drs: 445

Final: 46:16

Parcials: 21:54-24:22

mKm: 4:38

Ll_K5: 205

LloCat: SenM - 144

31ª Cursa El Corte Ingles

Bé, finalment m’he decidit a començar a escriure sobre aquest nou vici si, dic nou, perquè com alguns ja sabreu sóc un home de vicis, hi ha de bons, hi ha de dolents, i crec que aquest de córrer n’és un de molt saludable. No sé en quin moment em va donar per començar a motivar-me amb això de l’atletisme popular, però si he de situar un abans i un després crec va ser per la cursa del Corte Inglés. Personalment penso que aquesta cursa és realment poc “seria” comparada amb les altres curses que, en aquest parell de mesos, he anat fent. Quan dic poc “seria” em refereixo al fet de que, per exemple, al quilòmetre 8 et trobis un grup de mares amb el carro del nen corrent per davant teu, si!, te les quedes mirant i després de rumiar una estona i mirar-les de dalt a baix amb cara de badoc arribes a la conclusió de que o bé són alguna mena d’éssers extraordinaris que porten els carrets plens d’EPO o bé són, molt probablement, espontànies que s’han afegit al circuit al quilòmetre 7.5 aprofitant que el control per part de l’organització és gairebé nul. Això sobta realment als quilòmetres finals de la carrera, però també cal remarcar que, durant els 3 primers quilòmetres, els eslàloms són continus, ja sigui per avançar als espontanis que s’afegeixen a la cursa pel carrer Aragó com per evitar tot el grup de gent que surt a fer la cursa caminant o “quasi-bé” caminant i que, sigui com sigui, han de sortir a primera fila. Malgrat això, és podria dir que a partir del quilòmetre 4 la cursa s’esponja bastant i es pot córrer relativament bé fent algun eslàlom de tant en tant. D’altra banda crec que tampoc tot és negatiu, crec que curses multitudinàries com aquesta són un bon punt de partida per crear adeptes a l’atletisme popular (com podria ser perfectament el meu cas) i, ademés, el perfil de la cursa és força tècnic segons el meu punt de vista.


Pel que fa a la meva experiència personal, vaig sortir bastant on fire que diriem, buscant els forats entre els grups d’àvies que sortien a fer petar la xerrada i evitant que algun d’aquells que surten espetegats m’atropellés. Gairebé tot el carrer Aragó fins a Tarragona per la vorera i, després, encarant força bé gran part del via crucis fins a l’estadi olímpic. Pobre de mi! Pensant que ja havia acabat la pujada vaig apretar al màxim tota la volta a l’estadi i, vet aquí la meva sorpresa quan, sortint, em trobo el tram final de la pujada... obviament vaig fer gasosa, mig minut caminant fins arribar al començament de la baixada... Després ja tot va ser deixar-se anar fins a l’arribada. Temps final de 56m50s, força bé per ser la primera cursa!! Un ritme de 5:10/km.